Fa relativament pocs anys que s’ha plantejat la necessitat de preservar el patrimoni immaterial o intangible, és a dir, les festes, les tradicions orals, els rituals... i, en aquest sentit, la UNESCO en va definir els criteris l’any 1989 amb la Recomanació per la Salvaguarda de la Cultura Tradicional i Popular. L'any 2003 es complementa aquesta recomanació amb la publicació de la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.
La Festa Major de Vilafranca és un bon exemple del patrimoni festiu de la cultura popular catalana, tant material com immaterial. Del patrimoni material de la nostra festa podem destacar el Drac, una peça de gran valor històric datat del segle XVIII – malgrat que el cap podria ser anterior - i que, alhora, també és un bé immaterial de gran vàlua, ja que tenim constància que des del 1600 surt pels carrers de Vilafranca, primer per Corpus i posteriorment per la Festa Major.
En l’apartat del patrimoni immaterial també cal destacar de la nostra Festa Major la figura dels Administradors, l’Entrada de Sant Fèlix, la Diada Castellera de Sant Fèlix, els Goigs, la Capta, el seguici festiu, les cercaviles i processons, entre d’altres actes de la vessant tradicional de la festa.
No en va, la Generalitat de Catalunya ja la va declarar l’any 1991 Festa Tradicional d’Interès Nacional. L’any 2006, i a partir de la convenció de la UNESCO, la Generalitat crea el Catàleg del Patrimoni Festiu amb l’objectiu de reconèixer el valor patrimonial de les festes i de les tradicions festives. Si l’any 1983 s’establia una única categoria, la tradicional, l’any 2006 es passa a tres: patrimonial, tradicional i cultural. D’acord amb la nova catalogació, l’any 2010 es va revisar la classificació de la Festa Major de Vilafranca que va passar a ser Festa Patrimonial d’Interès Nacional.
